20 d’agost, 2009

Record de vacances: tifons, terratrèmols, alteració climàtica

Mentre la Tomoko i jo anàvem de l'aeroport de Narita a Tòquio en autobús limosina (un bus de línia, amb moltes línies, que duu fins als principals hotels de la ciutat) ens va caure un xàfec de ca l'ample. No puc dir que m'impressionés massa: al cap i a la fi a les nostres terres quan fa una tempesta guapa és pitjor que allò.

Però l'endemà, a les notícies, parlaven d'un tifó que gairebé havia passat fregant la costa i que, certament, havia fet molt de mal a Taiwan. Les grans pluges que aquest refrec havia deixat caure sobre Japó havien destruït una carretera i aturat una línia de tren bala. Això em va causar més de respecte: vam tenir sort que el tifó no ens hagués passat per sobre, com es veu que sí passa de tant en tant, i els japonesos tenen per norma informar la població de les rutes i possibles rutes dels tifons per a preparar la població. Recordo un reportatge de la tele per cable on es deia com els pescadors d'un poblet, quan s'acosta un tifó, s'enganxen a la tele i a no sé quin servei de prevenció de tifons de Tòquio per a saber si hauran de lligar les barques, i començar a resar per a trobar-les intactes quan s'acabi. Que no és cosa de broma, vaja!

La meva primera nit a Tòquio va ser memorable. Jo mirava de dormir-me al meu llit quan vaig començar a sentir tremolar el terra, poquet. Un terratrèmol? Vaig tocar la paret de l'habitació. Sí, ho és, i s'anava incrementant. No passa res, em vaig dir, això és normal, aquí. Gairebé inperceptiblement, pujava d'intensitat. El tremolor ja era més que evident. La casa feia soroll. Em vaig incorporar amb no poca ansietat. Un terrratrèmol dels de veritat, i no un de joguina joguina com els que, molt esporàdicament, notem a Catalunya. Què faig? Deixo la casa per evitar que em caigui a sobre? Es continuava incrementant. Sento caure un objecte a terra, i jo surto disparada cap a enfora!

La Tomoko era allà per a tranquil.litzar-me. Em va dir que havia estat més fort del normal, perquè les abundoses pluges havien estovat el terra, i a dins de les cases sempre es nota més que al carrer. A més, l'arquitectura local està pensada per a no desmuntar-se al primer tremolor, i per això els edificis es mouen més (són més flexibles, vaja).

A Japó, l'època normal del tifons és al setembre, i les pluges al juny. Però això està canviant. Plou molt més en qualsevol època, i hi ha més tifons fora de temporada. Tenen aigua per a parar un tren bala, mentre a altres llocs les sequeres s'incrementen. El canvi climàtic ens altera a tots.

2 comentaris:

Radix ha dit...

Caram, quines aventures més interesants, pero aixó dels terratremols deu ser una mica angoixant !!
Tot i aixó, veient les fotos m'estan entran unes ganes bojes d'anar-hi.....
Per cert, tenen pinta d'encantadors el matrimoni Yamaki i la Yoko també.

Vaja, que segur que ha estat una experiència inolvidable, i segur que hauràs millorat l'idioma!!

Salutacions i una abraçada!!

Mitra ha dit...

Sí, ha estat inoblidable, però se m'ha fet curt. El terratrèmol aquest que descric m'ha fet molt de "yuyu". Causa molt de respecte, un terratrèmol. Mentres hi vaig ser n'hi va haver dos més, tot i que més fluixos.

Pel que fa a l'idioma, era matèria completament nova per a mi, i m'ha faltat temps per a assimilar-la. Però m'ha agradat molt, això de tenir un profe només per a mi. És duret, però.

Fins aviat, maco!