30 d’agost, 2009

Record de vacances: Sobre els ferrocarrils urbans

A diferència de l'any passat, en aquest he tingut més l'oportunitat de moure'm en metro/tren per dins de Tòquio. En diferents blocs he llegit que "no és tan difícil com sembla" perquè "sempre hi ha un panell on pots consultar els noms de les estacions en lletres llatines". Bé, amigues i amics: NO ÉS AIXÍ en tots els casos.

Els noms de les estacions necessites identificar-los perquè, depèn on vagis, el preu canvia. Del metro, el preu mínim són 160 iens (1 euro 2o cèntims, depenent del canvi del moment) d'una estació a la següent, o sigui que viatjar-hi no és barat. Hi ha força gràfics, amb els noms i els preus. En algunes prou importants també hi ha els noms en alfabet llatí, i les màquines venedores totes tenen l'opció d'escollir l'idioma anglès.

Una cosa que embolica molt és que, teòricament, des d'una estació no pots comprar bitllets cap a qualsevol de les altres. Us explico. Però primer, mireu-vos aquest pdf. És l'equema de les línies fèrries de la ciutat.

Com sabeu, a Barcelona no totes les línies que hi circulen (internament o de pas) no són del mateix amo. Doncs a Tòquio això està multíplicat fins a l'enèssima. Mirem-ho: 9 línies propietat de Tokyo Metro; 4 propietat de la Toei; X propietat de la Tokyu; X propietat de JR (Japan Railways); X propietat de la Seibu, de la Keio, de la Tobu; les línies Rinkai, Yurikamome, Tokyo Monorail, i altra fauna ferroviària. Totes les que us he esmentat, i més, són al plànol que us he posat. No sembla ser exacte, però, a nivell d'usuari, és com si aquestes companyies estiguessin barallades entre elles. I un exemple: un de meu.

L'estació que jo tenia més a prop no apareix ni al mapa: Fudomae, pertanyent a la línia Tokyu Meguro. 120 iens per anar a l'estació següent, Meguro, final de línia, on hi arriben també les línies Yamanote (JR), Namboku (Tokyo Metro) i Mita (Toei). Refiant-me del mapa en qüestió, per anar a l'estació de Shidome, on només hi arriben les línies Oedo (Toei) i Yurikamome, el més ràpid i senzill és agafar la Namboku fins Azabu-juban, i allà la Oedo. Apareix gairebé en línia recta. Doncs bé, Shiodome només era accessible si feies un trajecte Toei: línia Mita fins l'estació Mita, canviar a la línia Asakusa fins a Daimon, i allà canviar a la Oedo. I quan dic que només era accessible amb la Toei, vull dir que era l'única que donava el preu. Es veu que com que Tokyo Metro i JR no tenen Shiodome a la seva ruta, doncs no els interessa.

Vaig explicar-li el cas a la meva professora, la Yoko Kaneda, i em va dir que el que es fa en aquests casos, és pagar el preu mínim i, abans de sortir a l'estació de destí (no intentis sortir sense el bitllet en regla, o la màquina de sortida d'enganxarà!), anar a trobar un empleat i demanar-li que te'l compti, així li podràs pagar la diferència directament a ell. Refiant-me del que em va dir, el dia que vaig anar a fer el tour per la ciutat havia d'arribar a l'estació de Hamamatsucho (línia Yamanote), on hi ha la terminal de Hato Bus, vaig fer un experiment. I és que a l'estació de Fudomae (Tokyu) vaig trobar el preu cap a Hamamatsucho (JR)! No m'ho podia creure. Compro el bitllet. Però la validadora d'entrada a la Yamanote em va barrar el pas: el meu bitllet no li agradava. Sortosament, l'empleat que vigilava les màquines sabia prou anglès com per entendre'ns, i em va dir que el meu bitllet només era vàlid per a les línies Tokyu. Però escolti, li vaig dir, llavors per què a Fudomae em posava el preu cap a Hamamatsucho? No em va donar cap explicació, però va ficar el meu bitllet a una màquina que tenia ell a dins de la seva cabina i me'l va tornar. I vaig continuar el viatge sense més incidents.

O sigui que, en algun nivell sí que es deuen comunicar, les companyies. Suposo que aquests senyors són també els encarregats de vendre bitllets als estrangers despistats incapaços de llegir els noms de les estacions en japonès.

En un principi sembla que cada companyia hagi de tenir andanes diferents si comparteixen estació, i he vist que és així en la major part dels casos. Però a Meguro, Toei i Tokyo Metro comparteixen les mateixes. Bàsicament, ho trobo un embolic.

Viure a l'abast de Fudomae vol dir que t'has de fixar bé en els trens Tokyu que agafes per tornar a casa, o passaràs de llarg. Com en els trens convencionals, hi ha trens "locals" que paren a totes les estacions, i "exprés" que no ho fan. Per cert, "tokyu" també és una modalitat de trens interurbans que podríem anomenar "directes", ja que només paren a estacions importants. Dels semidirectes (tot i que la paraula no és correcta) en diuen "kyuko", i dels tranvia "futsu". I un altre "per cert", els trens-bala també tenen aquestes tres modalitats: de la primera en diuen "nozomi", de la segona "hikari" i de la tercera "kodama".

Una cosa que ja vaig observar l'any passat, és que hi ha línies que es bifurquen i que s'ajunten. Cal una correcta interpretació dels cartells lluminosos si no vols anar a parar ben lluny d'on pretens.

Com a curiositat us diré que he vist avisos d'alerta en les pantalles informatives dels trens de les línies Yamanote i Keisei, demanant que s'avisi els empleats si veuen algun embalum sospitós. Concretament, el cas de la Yamanote deia clarament que JR estava en estat de "high alert". Amenaces terroristes?

Per acabar, aneu a aquesta pàgina. Trobareu una versió corregida i ampliada del famós vídeo dels empenyedors dels trens en hora punta. De nassos!

2 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Crec recordar que jo comprava una mena d'abonament per uns quants viatges, tot i que l'aparença era la d'un bitllet normal, i quan sortia m'anava descomptant segons el trajecte fet, de manera que mai sabia quants viatges podria arribar a fer, però almenys el tràmit de la compra era senzill. I quan s'acabava, en comprava un altre. Però d'això ja fa més de quatre anys. I per la JR tenia un abonament que vaig comprar a Barcelona.

Mitra ha dit...

Hola, dErsu.

Perdona que no hagi respost abans, si és que arribes a llegir-la. L'alarma d'arribada de comentaris no m'ha funcionat, o bé el gmail l'ha enviat directament al correu brossa. Vaja gràcia!

Suposo que tens raó en el que dius. No m'hi vaig posar gaire. Al cap i a la fi, passar-me el dia voltant per Tòquio no era el meu objectiu primordial. I, per una setmana, tampoc no era qüestió de remoure el món. Això, sí, coneixia l'abonament que esmentes de la JR.

Gràcies pel teu comentari.