Hola, colla. Vigileu, que hi algun spoiler!
Spock davant de la "finestra" al moment en que la flota entra en corvatura.
Tot just he arribat de veure la pel·lícula d'aquest nom estrenada aquest mes de maig. La meva crítica és "sui generis" i no té cap intenció de ser rigorosa. A l'escola, jo sempre era un desastre en comentaris de text, perquè no em fixava mai en el que el professor volia. Més que una crítica, diguem-ne "els meus comentaris".
No sóc una "trekkie" dels de debò. Mai no he sentit temptacions de posar-me orelles falses punxagudes, però us enganyaria si no us digués que m'encanten totes les sèries de Star Trek que han passat pel meu davant: l'original, quan encara era una nena; la Nova Generació, potser la meva favorita, i Voyager. M'he comprat els discs de les dues primeres i conservo els vídeos que vaig gravar de la tele de part de la segona i de la tercera en versió catalana. Les pel·lícules que se n'han fet també m'agraden força, unes més i unes menys.
L'estrafolària, espantosa i temible nau romulana, fent-li una mala passada al planeta Vulcà.
Cada cop que agafo els discs de la sèrie original em meravella la senzillesa dels seus efectes especials, però també em meravella la interacció entre els personatges de Kirk i Spock i la seva qualitat com a actors que s'hi veu reflectida. En aquesta pel·lícula veiem els inicis de la seva irònica complicitat, quan encara no ho era. Us explico.
Barregeu un Spock dividit entre dos mons (com sempre, vaja) que ha escollit el mode de vida vulcanià, i fent de capità en funcions emmig d'una situació catastròfica (com sempre, també), i afegiu-hi un Kirk brillant i intuïtiu com és, però hormonal i pagat d'ell mateix i que, a més, s'ha entaforat a la nau d'estranquis gràcies a l'ajut de l'emocionalíssim "Bones" McCoy. El resultat és que la disciplina vulcaniana se'n va a fer punyetes, una baralla a cops de puny, i Spock no s'aconforma en fer que el treguin del pont, sinó de la nau, i el deixa tirat en un planeta qualsevol. No és el millor començament d'una amistat, oi?
Doncs, a la fi de la pel·lícula, la tripulació tradicional del primer Enterprise està completa, i la seva amistat i complicitat és ja evident, i fan ostentació dels gestos que els caracteritzen. De mica en mica hem anat trobant els membres emblemàtics de la sèrie, reunint-se al pont de la nau, conservant en essència la distribució original, però més "realista" segons els paràmetres del que ara voldríem veure en una nau d'aquestes, i d'un disseny força diferent al dels ponts de la Nova Generació i de la Voyager. He tingut la impressió que dominava el color blau pàl.lid, aportant gran lluminositat. Això sí, els budells de la bèstia (la zona de motors) és fosquívola com gairebé sempre.
No he pogut resistir-me a mirar si conservava coherència argumental amb l'univers de Star Trek, i en gran part sí, però assistim a un parell de coses que jo diria que no: la destrucció del planeta Vulcà i la mort de la mare de l'Spock. Jo hauria jurat que el planeta encara existia durant la sèrie original, la Nova Generació i en les pel.lícules III i IV. La mare la recordo en les pel.lícules, la IV segur.
D'esquerra a dreta: Chekhov, Kirk, Scottie, McCoy, Sulu, Uhura.
M'ha cridat l'atenció una Flota Estelar molt militaritzada, alguns trets de relació romàntica entre l'Spock i la Uhura, i l'aparició d'un entranyable Leonard Nimoy, fent d'un Spock del futur que ja havia perdut pràcticament del tot la seva flema vulcaniana.
L'Enterprise.
Amaniu-ho amb embolics temporals, com ara el futur envaïnt present ostentosament, i algunes singularitats quàntiques (un forat negre artificial devora el planeta Vulcà). El dolent de torn és un romulà ressentit, i llavors ens assabentem que Ròmul també se n'ha anat a can pistraus. Sabeu? Sempre he sentit molta curiositat per saber com s'ho van fer els antics romans per saltar a l'espai i formar un imperi interplanetari. Encara que, si no recordo malament, a la sèrie original s'hi van trobar dos planetes amb cultures alienes a ells, però totalment terrícoles: un era indubtablement romà, i l'altre com l'Alemanya nazi. Cert, totes dues van ser exportades per complanetaris nostres. I és que som, perdoneu-me l'expressió, la reòstia.
Acabaré els comentaris destacant que el començament de la tonada final, quan surten els crèdits, és una versió espectacular del tema original de Star Trek. Preciosa.
Finalment, aquí teniu el trailer.
Spock davant de la "finestra" al moment en que la flota entra en corvatura.Tot just he arribat de veure la pel·lícula d'aquest nom estrenada aquest mes de maig. La meva crítica és "sui generis" i no té cap intenció de ser rigorosa. A l'escola, jo sempre era un desastre en comentaris de text, perquè no em fixava mai en el que el professor volia. Més que una crítica, diguem-ne "els meus comentaris".
No sóc una "trekkie" dels de debò. Mai no he sentit temptacions de posar-me orelles falses punxagudes, però us enganyaria si no us digués que m'encanten totes les sèries de Star Trek que han passat pel meu davant: l'original, quan encara era una nena; la Nova Generació, potser la meva favorita, i Voyager. M'he comprat els discs de les dues primeres i conservo els vídeos que vaig gravar de la tele de part de la segona i de la tercera en versió catalana. Les pel·lícules que se n'han fet també m'agraden força, unes més i unes menys.
L'estrafolària, espantosa i temible nau romulana, fent-li una mala passada al planeta Vulcà.Cada cop que agafo els discs de la sèrie original em meravella la senzillesa dels seus efectes especials, però també em meravella la interacció entre els personatges de Kirk i Spock i la seva qualitat com a actors que s'hi veu reflectida. En aquesta pel·lícula veiem els inicis de la seva irònica complicitat, quan encara no ho era. Us explico.
Barregeu un Spock dividit entre dos mons (com sempre, vaja) que ha escollit el mode de vida vulcanià, i fent de capità en funcions emmig d'una situació catastròfica (com sempre, també), i afegiu-hi un Kirk brillant i intuïtiu com és, però hormonal i pagat d'ell mateix i que, a més, s'ha entaforat a la nau d'estranquis gràcies a l'ajut de l'emocionalíssim "Bones" McCoy. El resultat és que la disciplina vulcaniana se'n va a fer punyetes, una baralla a cops de puny, i Spock no s'aconforma en fer que el treguin del pont, sinó de la nau, i el deixa tirat en un planeta qualsevol. No és el millor començament d'una amistat, oi?
Doncs, a la fi de la pel·lícula, la tripulació tradicional del primer Enterprise està completa, i la seva amistat i complicitat és ja evident, i fan ostentació dels gestos que els caracteritzen. De mica en mica hem anat trobant els membres emblemàtics de la sèrie, reunint-se al pont de la nau, conservant en essència la distribució original, però més "realista" segons els paràmetres del que ara voldríem veure en una nau d'aquestes, i d'un disseny força diferent al dels ponts de la Nova Generació i de la Voyager. He tingut la impressió que dominava el color blau pàl.lid, aportant gran lluminositat. Això sí, els budells de la bèstia (la zona de motors) és fosquívola com gairebé sempre.
No he pogut resistir-me a mirar si conservava coherència argumental amb l'univers de Star Trek, i en gran part sí, però assistim a un parell de coses que jo diria que no: la destrucció del planeta Vulcà i la mort de la mare de l'Spock. Jo hauria jurat que el planeta encara existia durant la sèrie original, la Nova Generació i en les pel.lícules III i IV. La mare la recordo en les pel.lícules, la IV segur.
D'esquerra a dreta: Chekhov, Kirk, Scottie, McCoy, Sulu, Uhura.M'ha cridat l'atenció una Flota Estelar molt militaritzada, alguns trets de relació romàntica entre l'Spock i la Uhura, i l'aparició d'un entranyable Leonard Nimoy, fent d'un Spock del futur que ja havia perdut pràcticament del tot la seva flema vulcaniana.
L'Enterprise.Amaniu-ho amb embolics temporals, com ara el futur envaïnt present ostentosament, i algunes singularitats quàntiques (un forat negre artificial devora el planeta Vulcà). El dolent de torn és un romulà ressentit, i llavors ens assabentem que Ròmul també se n'ha anat a can pistraus. Sabeu? Sempre he sentit molta curiositat per saber com s'ho van fer els antics romans per saltar a l'espai i formar un imperi interplanetari. Encara que, si no recordo malament, a la sèrie original s'hi van trobar dos planetes amb cultures alienes a ells, però totalment terrícoles: un era indubtablement romà, i l'altre com l'Alemanya nazi. Cert, totes dues van ser exportades per complanetaris nostres. I és que som, perdoneu-me l'expressió, la reòstia.
Acabaré els comentaris destacant que el començament de la tonada final, quan surten els crèdits, és una versió espectacular del tema original de Star Trek. Preciosa.
Finalment, aquí teniu el trailer.
