18 de desembre, 2008

Punt d'inflexió a la UAB

Feia massa temps que tot continuava igual, a la Facultat de Lletres. Ahir, per fi, es va saber el dictàmen de l'Equip de Govern de la UAB respecte als estudiants expedientats: unes quantes sancions i sis expulsions que varien de un a tres anys.

Ahir preparaven un munt de pancartes, una de les quals deia "cap expulsió sense resposta". Es rumorejava que ho deixarien córrer i que a l'abril hi tornarien. Jo vaig sentir parlar un parell d'estudiants que deien (va ser l'únic que vaig escoltar, ja que jo estava de pas) "...que treuran les assemblees".

Ahir, també, el Rectorat i el Deganat van manar aturar tota activitat acadèmica a la facultat, començar les vacances abans de temps, vaja. Entre nosaltres havíem estat parlant que podia ser per a evitar el màxim d'incidents, per protegir les persones. També el personal d'administració del departament vam rebre permís directe del nostre director per anar-nos-en si anaven mal dades. Realment, els assemblearis s'han guanyat fama de pacífics!

Avui ens hem assabentat que ahir van passar més coses. Va haver un assalt al Deganat de Lletres, aquest cop sembla que sense que cap persona es veiés directament afectada, tot i que els que hi treballaven van haver de ser translladats a un altre espai. També s'hi diu que hi havia quatre encaputxats. Vet aquí les fotos que acompanyaven l'e-mail on se'ns comunicaven els fets: una imatge val més que mil paraules.


Quins angelets! No és perquè sí que fins ara han fet el que han volgut gràcies a la por que inspiren els seus actes ja fets i els potencials.

Avui també, mentre jo era a un curset per a aprendre la nova aplicació informàtica d'economia que començarà a utilitzar-se al gener, vam sentir crits i veure passar gent pel costat de l'aula on érem, a la Facultat de Medicina. Només quan vaig tornar a la feina vaig saber que havien tallat l'autopista (els que havíem vist passar nosaltres), i que uns altres universitaris n'havien tallat un altre, a part de la Diagonal, a Barcelona i, segons la web de TV3, alguns altres talls. Un dels meus companys de feina i jo vam comentar que això havia estat estúpid: només la permissivitat del Govern universitari (s'ha demostrat que excessiva) havia protegit els estudiants mentre eren a l'Autònoma i, si en sortien s'enfontarien a món cruel que hi ha realment fora del Campus, i que és evident que ells no coneixen en carn pròpia. Per sort, sembla que han tingut prou seny com per no fer barbaritats, ni s'han efrontat a les forces de l'ordre.

El vídeo de TV3 on hi ha la notícia dels talls de trànsit. Les protestes a la carretera

Val a dir que és cert que han desallotjat algunes facultats aquesta setmana, però dubto que això sigui un gest de bona voluntat, perquè han agafat els seus sacs de dormir i petrecols diversos, i s'han traslladat al Rectorat... precisament quan es decidien els resultats dels expedients. S'assembla més a una intimidació o, com a mínim, a una mesura de pressió, diria jo.

I una alliçonadora entrevista amb dos dels estudiants expedientats, també a TV3.


Evidentment, jo no sóc qui per dir si això és cert o no, ja que no vaig ser testimoni presencial (un dels meus companys sí, ja que és membre de la Junta Permanent de la Facultat de Lletres) però, tant ell com jo vam veure per una finestra, en aquelles dates memorables, una processó d'unes cinquanta persones o més encapçalada per la Degana i alguna altra persona, com membres de la Consergeria que era evident que l'escortaven. Darrere, trepitjant-li els passos, dient-li de tot, i seguint-la fins al parking, estudiants. Ignoro què va passar allà, però el que és segur és que els estudiants no van tornar de seguida i, la veritat, no se'ns va ocórrer calcular el temps. Ah, el super-expedientat hi era, ja li coneixíem la cara.

I una altra cosa, potser més greu. El tristament famós guarda de seguretat ferit al Rectorat, segons testimoni directe de dues persones. Els estudiants no sols es negaven a atendre'l i deixar que ningú més ho fes, sinó que a sobre se'n reien. Perdoneu però, tres anys d'expulsió com a màxim em sembla un càstic molt moderat. Són adults, cal que comencin a assumir les conseqüències dels seus actes. La permissivitat que han tingut les autoritats, començant per les universitàries, són motiu de burla per part del professorat i alumnat extranger que hi tenim: gent que fa més temps que són democràtics.

IMATGES D'UNA FACULTAT OCUPADA

L'entrada de la Facultat per l'eix superior. En aquesta fotografia no es veu, però a un racó a la dreta, resguardat de l'aire, feien foc per cuinar.


El taulell de la Gestió Acadèmica. Es veu que ningú tenia dret a fer els seus tràmits. Si hi havia alguna data límit d'alguna cosa, no importava. Si venien de lluny a fer-ho, no importava. Ai, senyor, que n'han d'aprendre aquests nois de democràcia!


Aquí teniu la cuina. Encara que no us ho creieu, això és el vestíbul de la facultat.



A les aules es dorm, i es veu que a una hi ha un "picadero" i tot.

Avui ja hi havia poca gent (devien estar a l'autopista) i s'han començat a enretirar coses, com totes les cadires de la Sala de Graus que s'havien portat al vestíbul per a que tinguessin les seves assemblees.

15 de desembre, 2008

Estudio japonès

Als que no ho sapigueu us ho dic ara: sí, estudio japonès. Algun dia posaré per què.

La meva col.lecció de llibres.


Ho faig en un centre de cultura japonesa on, com diu el seu nom, Bonsaikebana, semblen dedicar-se preferentment a l'ensenyament de l'Ikebana (l'art floral japonès) i de bonsais. I no sols ho ensenyen: també en fan tallers, i venen bonsais. En la classe d'avui m'ha impressionat veure dos d'aquests arbrets que gairebé semblaven coberts de filferros. Personalment, els bonsais em donen mal rotllo, més que res perquè els veig com plantes a les que s'ha oprimit brutalment.

Però som els estudiants de llengua els que ens fiquem per totes les sales, ja que les nostres activitats estan programades de mitja en mitja hora: exercicis dels llibres, exercicis d'ordinador, diàleg amb la profe (i fonaments gramaticals) i exercicis en grup.

Sí, això ho escrit jo i, a més, sé que hi posa i tot! Clicant a sobre de les fotos les veureu a finestra sencera.


Cap a la meitat de la classe ens obsequien amb una tasseta de te, Però, segurament, el que crida més l'atenció és el que posa al fulletó de benvinguda: cada estudiant, quan arriba i quant se'n va, ha d'anar a saludar la professora amb el "bona tarda", "adéu", o el que toqui. I és igual si sembla que té feina o està fent una altra classe. Però no n'hi ha prou amb les paraules (en japonès, és clar) sinó que també cal fer la reverència de rigor. Els homes l'han de fer amb els braços estirats als costats del cos, i les dones amb els braços també estirats i mans juntes al davant (com si ens tapéssim les vergonyes). T'hi acostumes de seguida.

Com els nens petits!


Això de la fotografia són signes ひらがな (hiragana) un dels dos sil.labaris que té la llengua japonesa, amb 46 signes cadascun. S'usa, entre altres coses, per a definir l'estructura de la frase, el seu esquelet.

L'altre és el カタカナ (katakana). En realitat s'escriu amb caràcter hiragana, però no he aconseguit que el traductor automàtic m'ho faci. Aquí posa "katakana" en katakana. Mireu la diferència fonamental entre els dos típus de signes: el hiragana és més arrodinit, i el katakana més angulós. L'ús principal d'aquest últim és permetre transliterar les paraules i noms extrangers.

L'un i l'altre tenen sis signes que no són síl.labes segons el nostre concepte: corresponen a les cinc vocals (els sons vocàl.lics japonesos son com els castellans) i una consonant, "n".

Finalment hi ha els 漢字 (kanji, espero que s'escrigui així, no em refio gaire del traductor automàtic, i és possible que la paraula tingui un signe en exclussiva). Els "kanji" són signes xinesos, que n'hi ha a milers. Són els dipositaris de la major part de substantius, adjectius i no sé què més. Encara sé ben poc de kanjis.

Segurament haureu vist als crèdits o subtítols dels anime infantils que directament a sobre de cada signe xinès hi ha un, dos o tres signes petitons: són la transcripció del kanji en qüestió a caràcters hiragana, destinats a ser entesos pels infants i facilitar-los l'aprenentatge dels kanjis. Avui m'he assabentat que el nivell de coneixements de llengua de la nostra classe equival a la fi del parvulari.

Un factor que converteix la llengua japonesa en un cas excepcional és que l'onze per cent del seu vocabulari és importat, sobretot de l'anglès.
  • カメラ: ca-me-ra (càmera)
  • テレビ: te-re-bi (televisió)
  • コンピュータ: co-n-pyuu-ta (ordinador)
  • エンジニア: e-n-gi-ni-a (enginyer)
I, per descomptat, tots els noms geogràfics que no són de Japó, Xina o Corea.
  • ドイツ: do-i-tsu (Alemanya)
  • バルセロナ: ba-ru-se-ro-na (Barcelona)
  • チベット: chi-be-tto (Tibet)
  • シドニー: shi-do-nii (Sidney)
Ah, i plou de fel bloma amb que els japonesos pal.len amb la "l", aquests són els xinesos! Precisament, ells no tenen "l" i, a l'hora de transformar-los en katakana, les converteixen sistemàticament en "r".

Espero no haver-vos avorrit massa...

Blog Activity

New issues in GARO:
  • A fanfiction in videos, found at YouTube.
  • English version of a new fanfic called Dreams, chapters 1st and 2nd.
  • Catalan version of the same fanfic, Somnis, chapter 1st.
  • Catalan version of Garo Especial: Tsubasa Yamagatana.
  • Catalan Version of Garo Especial: Jabi i Rin Yamagatana.
  • Three versions of an update about the review of Garo Special.

12 de desembre, 2008

Els ànims s'escalfen a la Facultat

Això s'ha pintat sobre una paret enguixada. Fa temps que alguns demanen que TOT el poder sigui transferit a les assemblees d'estudiants. Personalment, no vull saber res del que ells entenen per democracia.

No sé si a la resta dels departaments de la Facultat de Filosofia i Lletres passa el mateix que al meu, però aquí teniu la mostra del que ara visc, en bona part a través dels professors. Us puc dir que m'està començant a afectar: em costa de concentrar-me en la feina, tinc una fal.lera malaltissa perquè m'expliquin com va tot (això últim ho he observat en més persones) i passo llargues estones escoltant el que els altres volen explicar.

Quan fa gairebé tres setmanes de l'ocupació, comencen a haver-hi alguns incidents... i molts presagis de futurs incidents.
  • Professors emprenyats pels passadissos reunint-se a criticar el Deganat i el Rectorat perquè no els diuen res de res i s'han d'arreglar tots sols, sense tenir autoritat per a fer-hi res: manca de lideratge esgarrifosa.
  • Professors que intenten (i algun ho aconsegueix) fer classe amb el suport d'alguns companys, què es queden a fora per a discutir ininterrompudament amb els ocupes.
  • Irrupció forçosa d'una aula on s'hi feia classe, amb el resultat d'una persona que ha hagut de ser atesa al dispensari per una crisi d'ansietat. Tinc entès que posarà (o ha posat) una denúncia. I el metge que l'ha atès farà el seu informe i l'enviarà al Deganat.
  • Un noi ha dibuixat la part central de l'obra d'Eugéne Delacroix La Llibertat guiant el poble, amb retoladors negres gruixuts i amb força habilitat... directament sobre una paret enguixada.
  • Anada conjunta, primer al Deganat i després al Rectorat, d'uns quaranta estudiants de la mateixa titulació, amb el suport d'uns quants professors que els van acompanyar. El Rector els va rebre i va dir que hi havia tres opcions sobre la taula, l'última de les quals, l'últim recurs, la intervenció de les forces d'ordre públic.
  • Sembla que ahir va haver una presentació formal dels dos candidats a Rector (el dilluns són les eleccions) i, per primer cop, van considerar el tema de l'ocupació. Les postures de tots dos candidats divergien prou.
  • Tothom comença a entreveure que el que realment volen els ocupes és l'anul.lació dels expedientats. A un dels costats d'una màquina de begudes hi ha escrit "si no anul.leu els expedients la liarem", deixant ben clar que per a ells és una qüestió personal.
  • Al contrari del que jo em pensava, són quatre les facultats on o permeten de fer classe.
  • S'accepta que, entre els ocupes, també hi ha "okupes" dels de veritat, què així tenen menjar i calefacció. El Deganat té l'atenció de no apagar-los la calefacció a les nits, i algú ha començat a dir que s'hauria de fer.
  • Algun professor s'ha negat ja a donar classe en aquestes condicions. Tots estan tips d'haver-se d'amagar com si fossin uns criminals.
  • A una aula on es feia classe van irrompre els ocupes impedint de forma efectiva continuar-hi. Després van entrar quatre individus vestits de paisà que van dir que eren "de seguretat" i van dir: "voleu fer classe i no us deixen?" El professor que hi era va decidir interrompre la sessió no fos que, en ser desallotjats per força els ocupes, aquests es rebotarien violentament.
  • Un altre professor afirma haver escoltat dels seus alumnes que volen fer classe que, si calia, estaven decidits a anar a les dolentes.
  • Recordo que la setmana passada, davant la inactivitat de les autoritats universitàries, es deia que els alumnes que volien classe s'havien de mobilitzar, que molt depenia d'ells. Així se'ls passava la pilota. Ara, ja hem vist que si es deixa tot a ells, l'escalada de violència pot començar en qualsevol moment.
La Facultat és, doncs, un reducte de por i un polvorí.

Vet aquí les exigències (ha quedat clar que no volen negociar).
1.- Referendum vinculant. Es pot fer un referendum, però no pot ser vinculant (per il.legal). Ells no poden decidir per tots, però això no ho volen entendre.
2.- Reconeixement públic del dèficit de la UAB. Això fa temps que s'ha fet.
3.- Retirada d'expedients i sancions. Visca la impunitat! Però només per a ells, eh?
4.- Dimissió de la Degana. Doncs la cosa està fatal, perquè hi ha eleccions la setmana vinent, i sortirà reelegida per la senzilla raó que és candidatura única.

11 de desembre, 2008

Vivències d'una ocupació universitària

Segur que tots heu sentit parlar dels estudiants que s'han tancat a diverses facultats d'unes quantes universitats, com a protesta per la implementació de l'anomenat Pla Bolonya, què se suposa que equipara els estudis universitaris als de la resta d'Europa.

No jutjaré de si la protesta és fonamentada o no, ja que d'informació n'hi ha molta, i se'n continuarà parlant. Només en donaré la meva impressió del que visc, degut a que jo treballo a una d'aquestes facultats (Lletres de l'Autònoma) què, a més, es caracteritza entre totes les altres perquè és l'única on els ocupants no permeten de fer-hi classes (potser perquè són més guapos). I si m'he animat a escriure això és perquè en el dia d'avui, no es veu una solució. Deixeu-me, doncs, que expressi la meva preocupació perquè els ànims s'exalten de dia en dia.

Fins ara, tot s'ha limitat a evitar fer-hi classes i a afers verbals més o menys forts. Suposo que ja han après del que va passar aquí mateix en març. Les interrupcions continuades de la Junta Permanent de la Facultat, se celebressin on se celebressin, una de les quals va acabar amb un guarda de seguretat que va perdre la melsa, les invasions per força (rebentant portes) del despatx de la Degana, amb intimidació i entrada al seu ordinador; la intervenció d'encaputxats el dia que ens van fer fora de la Facultat (què per la tarda van venir els Mossos d'Esquadra i els van desallotjar), les amenaces ("m'he quedat amb la teva cara", i fer fotografies de persones individuals) agressió física al Rector, i algunes altres coses que ara no recordo, ha acabat amb l'obertura d'expedients a un grup d'alumnes, alguns dels quals s'enfronten a l'expulsió. Suposo que això els ha fet ser més prudents. Però, de fet, un dels quatre punts que exigeixen és l'anul.lació dels expedients. Personalment, penso que són persones adultes i cal que s'enfrontin a les conseqüències dels seus actes. Tal com veig que van les coses, si s'anul.len ells interpretaran que tenen carta blanca per fer totes les gamberrades que els dongui la gana i sortir-ne impunes.

Situació des que l'ocupació va començar fa tres setmanes:
  • Els ocupants només accepten que s'hi faci classe si és un temari alternatiu (tot menys classe).
  • Els ocupants permeten que es faci classes als despatxos o fora de la facultat.
  • Els ocupants, a part de menjar-hi i dormir-hi (i, segons algú m'ha dit avui, fer-hi "altres coses", què els han enganxat in fraganti uns que han anat a un aula a intentar fer-hi classe) organitzen xerrades, tallers i assemblees, també fan sessions formals i informals d'adoctrinament.
  • Les postures dels estudiants es van radicalitzant. Els que volen continuar les coses com estan ara i els que volen fer classe independentment de si estan d'acord amb Bolonya o no.
  • Els professors extrangers i estudiants Erasmus no s'ho acaben de creure com no s'hi posa ordre (es deuen estar morint de riure per la interpretació que donem aquí a la democràcia).
  • Els estudiants a favor de tornar a la normalitat es queixen que els ocupants manipulen les Assemblees per a que les votacions es facin a uns horaris que els que no estan tancats no poden acudir o, senzillament, no es fan. Han redactat un escrit amb totes les queixes que en tenen, que no són poques, i és evident que hi han perdut tota la confiança que li tenien.
  • Via e-mail han aparegut comunicacions i manifestos que estan dividint el personal de la casa en dos bàndols. Un va ser iniciativa del Departament de Psicologia Social, on es donava suport a les exigències dels ocupants. Ara que les posicions d'aquests són més radicals i han DEMOSTRAT que no volen negociar, sinó imposar les seves exigències (com per refiar-se del seu concepte de la democràcia que tant invoquen!) la seva "crida al diàleg" sembla dirigida per la por al "que passarà si", fent al.lusió directa a la possible conducta violenta que puguin tenir a partir d'ara. L'altre bàndol, inciciat pel Departament de Filologia Catalana, dóna suport a que el Recor faci el que hagi de fer i, al.ludint l'altre comunicat, estan d'acord en que els expedientats paguin pel que han fet. Sembla que hi hagi un campionat per veure qui aconsegueix més adhessions.
  • Es preparen eleccions a Rector, però cap dels dos candidats ha fet la més mínima referència a tot el que està passant.
  • Ni el Deganat ni el Rectorat diuen ni ase ni bèstia. Realment, tal i com estan les coses, fan malament callant, i faran malament facin el que facin. D'aquí, tothom en sortirà tocat.
Hi haurà més comunicats. Per desgràcia, com ja he dit abans, ara mateix no veiem cap sortida.

23 de novembre, 2008

Blog activity

Added to VIURE: Manual de consulta i ús:
  • An article about what we can do when a person dies.
Added to PVBLI:
  • Going on with the Introduction: now, the Calendar,
  • ... and mission and destiny.
Added to GARO:
  • An update to the collection of fanfictions found in the internet.
  • The English version of the 3rd and last chapter of "Anguish".
  • An unpublished scene from the Special.

20 de novembre, 2008

"Guia de l'ús no sexista del llenguatge"

Aquest és el títol d'un e-mail enviat per l'anomenat Observatori de la Igualtat als serveis, departamets i dependències en general de la UAB. Conté un document institucional anomenat Ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona, en pdf, elaborat pel Servei de Llengües de la mateixa institució.

Ha estat tota una revelació per a mi. Jo, que creia que les llengüs esteven fetes pensant en els homes, resulta que tenen prou recursos per permetre'ns expressar-nos sense que cap sexe (normalment el femení) en surti ignorat o perjudicat. Aquest document és una mina! "Aquest sexisme lingüístic [...] no és inherent a les llengües com a sistema, sinó que radica en alguns dels usos consolidats i acceptats com a correctes per la comunitat de parlants. Els usos, però, canvien i el que abans les gramàtiques i els diccionaris consideraven un error o desviació es converteix en norma. Això ens porta evidentment a la concepció de la llengua com a realitat canviant, que evoluciona en cada època per a respondre a les necessitats de la comunitat que la utilitza."

Des del començament s'hi diu ben clar que en cap moment els recursos proposats transgredeixen les normes gramaticals de les llengües considerades: català, castellà i anglès. Les estratègies lingüístiques no s'han d'aplicar indiscriminadament, sinó d'acord a factors concrets:
  1. La llargada del text.
  2. El tipus de document.
  3. La coherència interna.
  4. L'autoria del text.
Aquests recursos passen per usar les formes femenines de càrrecs, professions, etc. si existeixen i, sinó, l'ús de l'article femení o parts de l'oració diferenciadores, com ara:
  • dues auxiliars,
  • la miembro más antigua.
Si no ens referim a una persona concreta,usarem preferentment paraules inveriables, com per exemple:
  • "tothom" en lloc de "tots",
  • "los derechos de la infancia" en lloc de "los derechos del niño",
  • "first year students" en lloc de "freshmen".
La paraula "persona" amb un adjectiu o frase subordinada ens dóna el neutre:
  • "la persona que signa" en lloc de "el signant",
  • "las personas de edad avanzada" en lloc de "los ancianos",
  • "chairperson" en lloc de "chairman".
Per designar grups concrets de persones, és preferible l'ús de noms col.lectius:
  • "el poble fenici" en lloc de "els fenicis",
  • "la juventud" en lloc de "los jóvenes",
  • "people" en lloc de "men".
I si no n'hi ha, els podem formar:
  • "el cos mèdic" en lloc de "els metges",
  • "una parte del personal investigador del ICTA" en lloc de "algunos de los investigadores del ICTA".
És clar, cal evitar caure en extremismes absurds: "la persona embarassada no ha de fumar" (fins ara no han hagut embarassos masculins).

No sempre podrem utilitzar apel.latius col.lectius; llavoras s'imposen ambudes designacions, la masculina i la femenina, senceres o abreujades depenent del tipus de document.
  • Estimades mares i pares.
  • Distinguido señor / Distinguida señora.
  • Dear Madam or Sir.
Formes dobles com les esmentades tenen específiques regles de concordança que cal respectar. Per exemple, si les hem d'adjectivar i l'adjectiu va al davant, aquest pot concordar amb el primer substantiu encara que sigui femení:
  • Estimades companyes i companys.
Però no si va al darrere:
  • els nens i les nenes més alts.
Un altre recurs és l'ús d'expressions neutres o despersonalitzades:
  • "amb la col.laboració de" en lloc de "col.laboradors".
Omitir el subjecte o transformar-lo és una altra opció vàlida en català o en castellà:
  • "qui vingui tindrà premi" en lloc de "els qe vinguin tindran premi".
Però en anglès, en no ser possible suprimir el subjecte, acostuma a funcionar la seva pluralització; així no hi ha "he" ni "she", sinó "they".
  • "Students must hand in their projects on Friday" en lloc de "each student must hand in his project on Friday".
De vegades, petits canvis en la redacció ens poden solucinar el problema:
  • "cada sol.licitant" en lloc de "el sol.licitant",
  • "permet una lectura més fàcil" en lloc de "permet una lectura més fàcil als nens",
  • "se decidirá judicialmente" en lloc de "el juez decidirá",
  • "es difícil acostumbrarse a eso" en lloc de "es difícil que uno se acostumbre a eso".
Després hi ha els estereotips, què tendeixen a disminuir la dona. Així, per exemple:
  • "ha vingut la família Galera i Potrony", en lloc de "han vingut els Galera",
  • "asistieron al acto Tatcher y Bush" en lloc de "asistieron al acto la Tatcher y Bush",
  • "contact Dr. Smith or the secretary Ms. Green", en lloc de "contact Dr. Smith or his secretary, Jane".
I què dir de les paraules que signifiquen coses diferents segons siguin aplicades a homes o dones!
  • "verdulero", "verdulera",
  • "hombre público", "mujer pública".
A l'hora de aplicar qualitats, és millor qe es pugi fer igualment al masculí i al femení. I evitar els estereotips:
  • "she's a daring girl" en lloc de "she's a real tomboy",
  • "he's such a caring boy" en lloc de "he's such a sissy".
I els presupòsits:
  • "el personal de neteja" en lloc de "les dones de la neteja",
  • "acompañante" en lloc de "señora de compañía",
  • "the office staff" en lloc de "the girls in the office".
Però això només és una mostra. Hi ha excepcions, més casos i molts més exemples. En recomano entusiàsticament la lectura.

16 de novembre, 2008

Blog activity

Two new articles have been put into the blog GARO:
  • The Catalan version of the third and last chapter of the fanfic "Angúnia".
  • The English version of "Garo Special - Rei's evolution".
Have you got a blog? Do you want to advance its content?

Teniu un bloc? Voleu avançar-nos el seu contingut?


M'he donat d'alta a Picasa: Àlbum de les vacances.

...Amb l'objectiu de penjar-hi el meu àlbum de fotos corresponent a les meves vacances d'aquest estiu a Japó.

Moltes coses hi falten, perquè van ser filmades i no pas retratades. Però encara no he trobat la forma de posar concòrdia entre l'ordinador, les filmacions i jo. Suposo que algun dia podré.


Com a mostra us penjo una de les fotos. És a Osaka. La noia de l'agència de viatges em va dir que a algun lloc de Japó (no recordava on) s'havien filmat escenes de Blade Runner, i que no havia calgut canviar gaire cosa per ordinador. Em pregunto si seria aquí: una carretera entra de ple a l'edifici cilíndric i surt per l'altra banda.

A Osaka també he vist carreteres al damunt dels edificis (físicament en contacte amb els edificis). Del Japó ja m'ho crec tot, jo!

De Japó 2008
La podeu fer més gran clicant-hi a sobre.

La meva cançó favorita, actualment.

ACTUALITZACIÓ 18 de novembre. En Radix ha suggerit afegir-hi la lletra en versió original (i caràcters llatins: "romaji") per a poder seguir-la mentre sona. Posada està.


Coneixeu GARO? És la meva sèrie favorita, ja des de fa un any, com alguns ja sabeu. L'abril vaig començar el meu primer blog, i està dedicat a ella en exclusiva. També és el meu bloc més actiu. Obsessions, obsessions. Doneu-li un cop d'ull: a la columna de la dreta hi ha el llistat de tots els articles que he publicat en un ordre que a mi em sembla el lògic. Són uns quants, i alguns força llargs. També us he d'advertir que està ple de spoilers –coses que no hauríeu de saber sí encara no l'heu vista.

La seva banda sonora és magnífica: al bloc hi tinc posades algunes peces que he pogut trobar, i una de les quals és la que ve tot seguit Encara no he pogut trobar un "gadget" que em permeti pujar-ne des del meu ordinador. És una cançó "final", i a sota us posaré la seva traducció en anglès (jo no puc traduir-la directament des del japonès, així que haig de confiar en algú altre).

Títol: Oorora no shita de (Sota l'aurora)
Autor i compositor: Masaki Kyoumoto

Canta: GARO Project
L'ha penjada a Goear el meu amic Radix, el bloc del qual és imprescindible per tots aquells amants del cinema, de l'anime, la ciència ficció, etc. Doneu-li un cop d'ull per fer-vos-en una idea.

La cançó:



La transliteració:

Oorora no shita de aou
Unmei no ito tashikameru you ni
Kizutsuita kokoro mo kitto
Kimi-tachi ni aeba ieru hazu

Azayaka na toki ga megurikuru kogoeru samusa ni dakarete mo
Mune no naka ni taisetsu ni aru kono omoi kagayakitsuzukete 'ru kara

Oorora no shita de aou (Yakusoku doori aou)
Tatakai no ato kanashimi kakushi
Sugisatta mujaki na koro ni
Kimi-tachi to kawashita towa no chikai

Azayaka na toki ga megurikuru subete ga owatte kowarete mo
Mune no naka ni taisetsu ni aru kono omoi kagayakitsuzukete 'ru kara

[Instrumental]

Azayaka na toki ga megurikuru kogoeru samusa ni dakarete mo
Mune no naka ni taisetsu ni aru kono omoi kagayakitsuzukete iru

Azayaka na toki ga megurikuru kogoeru samusa ni dakarete mo
Mune no naka ni taisetsu ni aru kono omoi kagayakitsuzukete iru

Azayaka na toki ga megurikuru kogoeru samusa ni dakarete mo
Mune no naka ni taisetsu ni aru kono omoi kagayakitsuzukete iru

Azayaka na toki ga megurikuru kogoeru samusa ni dakarete mo
Mune no naka ni taisetsu ni aru kono omoi kagayakitsuzukete 'ru kara


La traducció:

Let's meet beneath the aurorae
To make sure our destinies do cross
My wounded spirits would be healed
When I meet you all

The times so vivid come back to me despite the bitter cold
Because these emotions I cherish continue to shine bright

Let's meet beneath the aurorae (as promised)
I hide my sorrows once the battle is over
My eternal vow to you
Made in a time of innocence now gone

The times so vivid come back to me even as everything falls apart
Because these emotions I cherish continue to shine bright

[Instrumental]

The times so vivid come back to me, despite the bitter cold
These emotions I cherish continue to shine bright

The times so vivid come back to me, despite the bitter cold
These emotions I cherish continue to shine bright

The times so vivid come back to me, despite the bitter cold
These emotions I cherish continue to shine bright

The times so vivid come back to me, despite the bitter cold
Because these emotions I cherish continue to shine bright


Espero que us agradi!

Just Us / Just Me (versió catalana)

Signe solar: Aries

Signe Ascendent: Escorpí

Signe de ll...

Prou!

Perquè crec en l'Astrologia –en tinc unes quantes bones raons– valoro a meva privacitat.

Sapigueu que són una gran barreja, i els meus interesos canvien en el temps... vull dir la major part.

La foto –una paret dins del temple de Dendera, a Egipte– del títol d'aquest blog –la puc canviar en qualsevol moment– ve a ser una concrecció de mi mateixa: una cosa antica –sí, m'encanta l'Antic Egipte–, i aquella cosa rar –la mena de làmpara que s'hi veu– i un ordinador a les meves mans –construïnt el meu destí.

Aquest bloc estarà dedicat a les coses que vull compartir, totes part de mi mateixa. Ara tinc uns altres blocs, especialitzats –part meva, també–, així que hi puc posar enllaços que hi vagin. Inevitable.

Però... JUST US!

M'agradaria invitar els meus amics i amigues (reals, en línia, família, etc.) a ser co-autors d'aquest bloc.

Sé que no tothom vol/pot mantenir un bloc, o es pensa que no té prou material per incloure-hi. O sigui que podeu posar-hi missatges quan vulgueu. Sempre hi ha algun dia en el què desijareu compartir alguna cosa amb altres persones. Aquesta és la vostra oportunitat! Només digueu-me que voleu fer-ho. Escriviu-me: mitraxxi@gmail.com.

Just Us / Just Me (English version)

Sun sign: Aries

Ascendent sign: Scorpio

Moon si...

Enough of this!

Because I believe in Astrology –I've got some very good reasons– and I cherish my privacity.

Just know that I am a big mixture, so my interests can change through the time... the most of them, I mean.

So, the picture –inside Dendera temple, Egypt– at the title of this blog –I can change it anytime– may be a concretion of myself: an ancient thing –yes, I love Ancient Egypt–, the weird thing –that sort of lamp– and a computer in my hands –building my destiny–.

This blog will be devoted to things I like to share, all them a part of myself. At this moment I have other blogs, specialized ones –a part of myself as well–, so I can put links going there. Unavoidable.

But... JUST US!

I would like to invite my friends (real ones, on-line ones, family, etc.) to be co-autors of this blog.

I know everybody does not want/can mantain a blog or think they have not enough stuff to include. So, you can post thinks you like when you like. There are always some days you wish to share something with other people. This is your chance! Just tell me you want to. Write me: mitraxxi@gmail.com.