"Guia de l'ús no sexista del llenguatge"

Aquest és el títol d'un e-mail enviat per l'anomenat Observatori de la Igualtat als serveis, departamets i dependències en general de la UAB. Conté un document institucional anomenat Ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona, en pdf, elaborat pel Servei de Llengües de la mateixa institució.

Ha estat tota una revelació per a mi. Jo, que creia que les llengüs esteven fetes pensant en els homes, resulta que tenen prou recursos per permetre'ns expressar-nos sense que cap sexe (normalment el femení) en surti ignorat o perjudicat. Aquest document és una mina! "Aquest sexisme lingüístic [...] no és inherent a les llengües com a sistema, sinó que radica en alguns dels usos consolidats i acceptats com a correctes per la comunitat de parlants. Els usos, però, canvien i el que abans les gramàtiques i els diccionaris consideraven un error o desviació es converteix en norma. Això ens porta evidentment a la concepció de la llengua com a realitat canviant, que evoluciona en cada època per a respondre a les necessitats de la comunitat que la utilitza."

Des del començament s'hi diu ben clar que en cap moment els recursos proposats transgredeixen les normes gramaticals de les llengües considerades: català, castellà i anglès. Les estratègies lingüístiques no s'han d'aplicar indiscriminadament, sinó d'acord a factors concrets:

1. La llargada del text.
2. El tipus de document.
3. La coherència interna.
4. L'autoria del text.

Aquests recursos passen per usar les formes femenines de càrrecs, professions, etc. si existeixen i, sinó, l'ús de l'article femení o parts de l'oració diferenciadores, com ara:

• dues auxiliars,
• la miembro más antigua.

Si no ens referim a una persona concreta,usarem preferentment paraules inveriables, com per exemple:

• "tothom" en lloc de "tots",
• "los derechos de la infancia" en lloc de "los derechos del niño",
• "first year students" en lloc de "freshmen".

La paraula "persona" amb un adjectiu o frase subordinada ens dóna el neutre:

• "la persona que signa" en lloc de "el signant",
• "las personas de edad avanzada" en lloc de "los ancianos",
• "chairperson" en lloc de "chairman".

Per designar grups concrets de persones, és preferible l'ús de noms col.lectius:

• "el poble fenici" en lloc de "els fenicis",
• "la juventud" en lloc de "los jóvenes",
• "people" en lloc de "men".

I si no n'hi ha, els podem formar:

• "el cos mèdic" en lloc de "els metges",
• "una parte del personal investigador del ICTA" en lloc de "algunos de los investigadores del ICTA".

És clar, cal evitar caure en extremismes absurds: "la persona embarassada no ha de fumar" (fins ara no han hagut embarassos masculins).

No sempre podrem utilitzar apel.latius col.lectius; llavoras s'imposen ambudes designacions, la masculina i la femenina, senceres o abreujades depenent del tipus de document.

• Estimades mares i pares.
• Distinguido señor / Distinguida señora.
• Dear Madam or Sir.

Formes dobles com les esmentades tenen específiques regles de concordança que cal respectar. Per exemple, si les hem d'adjectivar i l'adjectiu va al davant, aquest pot concordar amb el primer substantiu encara que sigui femení:

• Estimades companyes i companys.

Però no si va al darrere:

• els nens i les nenes més alts.

Un altre recurs és l'ús d'expressions neutres o despersonalitzades:

• "amb la col.laboració de" en lloc de "col.laboradors".

Omitir el subjecte o transformar-lo és una altra opció vàlida en català o en castellà:

• "qui vingui tindrà premi" en lloc de "els qe vinguin tindran premi".

Però en anglès, en no ser possible suprimir el subjecte, acostuma a funcionar la seva pluralització; així no hi ha "he" ni "she", sinó "they".

• "Students must hand in their projects on Friday" en lloc de "each student must hand in his project on Friday".

De vegades, petits canvis en la redacció ens poden solucinar el problema:

• "cada sol.licitant" en lloc de "el sol.licitant",
• "permet una lectura més fàcil" en lloc de "permet una lectura més fàcil als nens",
  
• "se decidirá judicialmente" en lloc de "el juez decidirá",
• "es difícil acostumbrarse a eso" en lloc de "es difícil que uno se acostumbre a eso".

Després hi ha els estereotips, què tendeixen a disminuir la dona. Així, per exemple:

• "ha vingut la família Galera i Potrony", en lloc de "han vingut els Galera",
• "asistieron al acto Tatcher y Bush" en lloc de "asistieron al acto la Tatcher y Bush",
• "contact Dr. Smith or the secretary Ms. Green", en lloc de "contact Dr. Smith or his secretary, Jane".

I què dir de les paraules que signifiquen coses diferents segons siguin aplicades a homes o dones!

• "verdulero", "verdulera",
• "hombre público", "mujer pública".

A l'hora de aplicar qualitats, és millor qe es pugi fer igualment al masculí i al femení. I evitar els estereotips:

• "she's a daring girl" en lloc de "she's a real tomboy",
• "he's such a caring boy" en lloc de "he's such a sissy".

I els presupòsits:

• "el personal de neteja" en lloc de "les dones de la neteja",
• "acompañante" en lloc de "señora de compañía",
• "the office staff" en lloc de "the girls in the office".

Però això només és una mostra. Hi ha excepcions, més casos i molts més exemples. En recomano entusiàsticament la lectura.