15 de desembre, 2008

Estudio japonès

Als que no ho sapigueu us ho dic ara: sí, estudio japonès. Algun dia posaré per què.

La meva col.lecció de llibres.


Ho faig en un centre de cultura japonesa on, com diu el seu nom, Bonsaikebana, semblen dedicar-se preferentment a l'ensenyament de l'Ikebana (l'art floral japonès) i de bonsais. I no sols ho ensenyen: també en fan tallers, i venen bonsais. En la classe d'avui m'ha impressionat veure dos d'aquests arbrets que gairebé semblaven coberts de filferros. Personalment, els bonsais em donen mal rotllo, més que res perquè els veig com plantes a les que s'ha oprimit brutalment.

Però som els estudiants de llengua els que ens fiquem per totes les sales, ja que les nostres activitats estan programades de mitja en mitja hora: exercicis dels llibres, exercicis d'ordinador, diàleg amb la profe (i fonaments gramaticals) i exercicis en grup.

Sí, això ho escrit jo i, a més, sé que hi posa i tot! Clicant a sobre de les fotos les veureu a finestra sencera.


Cap a la meitat de la classe ens obsequien amb una tasseta de te, Però, segurament, el que crida més l'atenció és el que posa al fulletó de benvinguda: cada estudiant, quan arriba i quant se'n va, ha d'anar a saludar la professora amb el "bona tarda", "adéu", o el que toqui. I és igual si sembla que té feina o està fent una altra classe. Però no n'hi ha prou amb les paraules (en japonès, és clar) sinó que també cal fer la reverència de rigor. Els homes l'han de fer amb els braços estirats als costats del cos, i les dones amb els braços també estirats i mans juntes al davant (com si ens tapéssim les vergonyes). T'hi acostumes de seguida.

Com els nens petits!


Això de la fotografia són signes ひらがな (hiragana) un dels dos sil.labaris que té la llengua japonesa, amb 46 signes cadascun. S'usa, entre altres coses, per a definir l'estructura de la frase, el seu esquelet.

L'altre és el カタカナ (katakana). En realitat s'escriu amb caràcter hiragana, però no he aconseguit que el traductor automàtic m'ho faci. Aquí posa "katakana" en katakana. Mireu la diferència fonamental entre els dos típus de signes: el hiragana és més arrodinit, i el katakana més angulós. L'ús principal d'aquest últim és permetre transliterar les paraules i noms extrangers.

L'un i l'altre tenen sis signes que no són síl.labes segons el nostre concepte: corresponen a les cinc vocals (els sons vocàl.lics japonesos son com els castellans) i una consonant, "n".

Finalment hi ha els 漢字 (kanji, espero que s'escrigui així, no em refio gaire del traductor automàtic, i és possible que la paraula tingui un signe en exclussiva). Els "kanji" són signes xinesos, que n'hi ha a milers. Són els dipositaris de la major part de substantius, adjectius i no sé què més. Encara sé ben poc de kanjis.

Segurament haureu vist als crèdits o subtítols dels anime infantils que directament a sobre de cada signe xinès hi ha un, dos o tres signes petitons: són la transcripció del kanji en qüestió a caràcters hiragana, destinats a ser entesos pels infants i facilitar-los l'aprenentatge dels kanjis. Avui m'he assabentat que el nivell de coneixements de llengua de la nostra classe equival a la fi del parvulari.

Un factor que converteix la llengua japonesa en un cas excepcional és que l'onze per cent del seu vocabulari és importat, sobretot de l'anglès.
  • カメラ: ca-me-ra (càmera)
  • テレビ: te-re-bi (televisió)
  • コンピュータ: co-n-pyuu-ta (ordinador)
  • エンジニア: e-n-gi-ni-a (enginyer)
I, per descomptat, tots els noms geogràfics que no són de Japó, Xina o Corea.
  • ドイツ: do-i-tsu (Alemanya)
  • バルセロナ: ba-ru-se-ro-na (Barcelona)
  • チベット: chi-be-tto (Tibet)
  • シドニー: shi-do-nii (Sidney)
Ah, i plou de fel bloma amb que els japonesos pal.len amb la "l", aquests són els xinesos! Precisament, ells no tenen "l" i, a l'hora de transformar-los en katakana, les converteixen sistemàticament en "r".

Espero no haver-vos avorrit massa...

2 comentaris:

Radix ha dit...

Impressionant !! Jo també vull fer classes de Japonès :P

Es llógic que els japonesos sàpiguen dibuixar tant bé els Manga, ja que les seves lletres sempre les he definit com a petits dibuixos.

Bé doncs, apren força i un: キス

Mitra ha dit...

Que no et sentin que en parles de dibuixos! Per a ells, l'escriptura no és dibuix.

Un altre kisu per a tu.