El telescopi de l'Observatori FabraEn l'últim projecte exposat en el missatge anterior, el de la fussió nuclear, hi havia una cosa que no m'acabava de casar: des de quan l'aigua és una materia prima inesgotable? Potser només en uns quants països afortunats!
M'ha vingut a la memòria que fa un parell d'anys una amiga i jo vam anar a un "Sopar amb Estrelles" que organitzava (i sembla que encara organitza) l'Observatori Fabra, situat al Tibidabo, a Barcelona. Cuina de disseny amb noms astronòmics, un mirador fantàstic sobre Barcelona, cava d'aperitiu, molt de vent ininterromput (si hi aneu, porteu per abrigar-vos fins i tot en plena canícula estival, jo hi vaig anar en ple juliol i vaig passar-hi fred!), una miradeta pel telescopi de l'observatori, i tot plegat és car. I en acabar, fins i tot algun senglar que ens visitava. Però algun d'aquests sopars podia coincidir amb la vinguda d'un conferenciant, i aquest va ser el nostre cas.
No recordo el nom del científic que ens va fer la xerrada mentre estàvem asseguts a les taules abans que ens servissin la teca, ja de nit, però sé que treballava en un projecte europeu per a aconseguir la fussió nuclear a algun lloc d'Anglaterra. Només podia ser el d'Oxford. L'home va dir que la matèria prima necessària és el deuteri (isòtop d'hidrògen amb un nucli format per un protó i un neutró), afegint que la més gran font de deuteri del planeta és l'aigua de mar.
I jo ja respiro alleugerida!
Preparant el "Sopar amb Estrelles"
L'Observatori Fabra. El sopar era a l'altre costat de l'edifici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada