30 de gener, 2009

Ikebana

Ja és hora que em comenci a espolsar la mandra de les orelles i que hi posi alguna cosa, aquí.

Us diré, per exemple, que en la meva exploració de la cultura japonesa per veure què és el que m'hi atrau, he decidit fer un curs de tres mesos d'Ikebana, l'art floral japonès.

Després de tres setmanes d'anar-hi, us puc posar les fotos de les tres creacions que he fet fins ara, retocades per la professora, i no poc, precisament. Dels diferents estils que es desenvolupen dins de l'art de l'Ikebana, es comença sempre pel Moribana, que té com a principal objectiu la recreació de la naturalesa.

Sembla mentida: les flors, les fulles, els troncs, etc. es poden manipular d'algunes maneres i durar una setmana sencera en bones condicions. Es claven sobre un kenzan, una peça metàl.lica rodona (pero pot ser de moltes formes diferents) amb una base de plom (per a que no es mogui de lloc) i la part de sobre plena de punxes on es claven les plantes. El recipient, que poden ser de múltiples formes, sovint depenent del tipus d'Ikebana que es faci, en el cas del Moribana és pla, i pot ser allargat o rodó, i s'ha d'omplir d'aigua completament.

Vet aquí la primera. Hi ha dues tulipes. La que és visible perquè es comença a obrir, va fer uns moviments raríssims durant la setmana que la vaig tenir, ja que es va girar tota i, si ara mira cap a la dreta, no sols es va encarar cap a l'esquerra, sinó que no s'hi va llançar perquè estava ben agafada. Em vaig quedar de pedra. Estil Moribana bàsic vertical.


Vet aquí la segona. Moribana bàsic inclinat.


I la que vaig fer ahir. També Moribana bàsic inclinat. Només se'n veu una, però són tres flors de colors diferents, encara tancades.